3 de marzo de 2008

Ideas que cuelgan como un vestido de su percha


Esa noche, cuando aun no dormía, tuve una idea sublime. Se me ocurrió una frase de aquellas maravillosas, muy sugerente. Brotaban las palabras sutilmente y se condensaba sentimiento y pensamiento en una sola línea. Quise escribirlo pero ya dormía. Quise recordarlo, pero algo me hace pensar que tal vez lo soñé.

3 comentarios:

un pelegrí dijo...

Ja, fa ràbia no recordar. Però potser millor perquè a vegades l'endemà et lleves i el que havies escrit era ridícul i et frustres. O no, no ho sé.
Hi ha cops que els somnis i els llençols escanyen. Les idees també.

Anónimo dijo...

lara,
la gallina ha dit que no, visca la revolució!

Tinc ganes de veure't. Jo també estic canviant,o més ben dit, millorant. Quan baixi a bcn hem de fer un sopar d'aquells tan nostres i posar-nos al dia, i fer honor als meus guionets. És increíble com,malgrat la distància, hi ets. Ets aquí amb mi i em segueixes donant lliçons tu que ets dona de món i saps el que val "un peine".

Molts petons
Mir

Anónimo dijo...

Bueno, la inspiració arriba quan arriba i a vegades se'ns escapa... què hi farem, no trobes? Com més escrivim més fàcil serà que la inspiració ens sorprengui escrivint. Això sí: hi ha vegades que dins el cap les idees semblen unes, i que un cop passen a okupar el seu lloc sobre el paper en són d'altres!!! Pot ser per la nostra tendència a magnificar les coses? Per un afany de creativitat/originalitat? À bien tôt!