Esa noche, cuando aun no dormía, tuve una idea sublime. Se me ocurrió una frase de aquellas maravillosas, muy sugerente. Brotaban las palabras sutilmente y se condensaba sentimiento y pensamiento en una sola línea. Quise escribirlo pero ya dormía. Quise recordarlo, pero algo me hace pensar que tal vez lo soñé.
3 comentarios:
Ja, fa ràbia no recordar. Però potser millor perquè a vegades l'endemà et lleves i el que havies escrit era ridícul i et frustres. O no, no ho sé.
Hi ha cops que els somnis i els llençols escanyen. Les idees també.
lara,
la gallina ha dit que no, visca la revolució!
Tinc ganes de veure't. Jo també estic canviant,o més ben dit, millorant. Quan baixi a bcn hem de fer un sopar d'aquells tan nostres i posar-nos al dia, i fer honor als meus guionets. És increíble com,malgrat la distància, hi ets. Ets aquí amb mi i em segueixes donant lliçons tu que ets dona de món i saps el que val "un peine".
Molts petons
Mir
Bueno, la inspiració arriba quan arriba i a vegades se'ns escapa... què hi farem, no trobes? Com més escrivim més fàcil serà que la inspiració ens sorprengui escrivint. Això sí: hi ha vegades que dins el cap les idees semblen unes, i que un cop passen a okupar el seu lloc sobre el paper en són d'altres!!! Pot ser per la nostra tendència a magnificar les coses? Per un afany de creativitat/originalitat? À bien tôt!
Publicar un comentario